Les decisions més confuses dels àrbitres en els mundials de futbol

El futbol és un esport que congrega multituds ja sigui en els estadis oa la tele, tot per donar suport a l’equip de la seva predilecció, i que si bé un equip guanya o perd, tots els espectadors acaben passant una estona amena.
Perquè hi hagi garanties que es dugui a terme un joc net, en les regles del futbol es parla de la presència de quatre àrbitres: un que es desplaça a la superfície del camp, dos jutges de línia, i l’últim que monitoritzes els canvis de jugadors.
No obstant la política del joc net pot no complir-se, doncs lamentablement el futbol s’ha convertit en un esport en el qual els àrbitres tenen favoritismes o interessos de tipus monetari.
Molts àrbitres no tenen el major inconvenient a prendre resolucions desencertades, pel que pot pensar-se de què disposen de serrallers que instal·len dispositius eficients de seguretat a casa seva, per no ser objecte de represàlies.
Per això s’explicarà amb detall quines han estat les decisions arbitrals que segueixen tenint ombra de dubte en la història del futbol, específicament durant els mundials.

1. El frau del Brasil

El mundial de Brasil de 2014 va estar marcat per la polèmica, ja que va haver-hi disconformitat amb els espectacles d’obertura i tancament del mundial, les protestes en contra de Dilma Rouseff, i el pobre rendiment de la selecció del Brasil.
Aquest mal exercici es va evidenciar durant la trobada de Colòmbia i Brasil en els quarts de final, ja que els àrbitres van afavorir en tot moment a la selecció brasilera, facilitant que aquesta guanyés el partit.
Només n’hi va haver prou que eliminessin cap gol colombià, obsequiasen un tir penal al Brasil, i donessin tota classe de mèrits a Brasil durant el joc per desencaixar l’equip colombià i aquest perdés el joc.

2. La mà de Déu

Que no hi hagi dubte que Diego Armando Maradona va ser un gran del futbol en la seva època, més enllà que es hi ha vist immers en escàndols de drogues. Afortunadament no en parlarem en aquesta ocasió.
Possiblement recordin que durant el mundial de Mèxic de 1986, específicament durant el joc entre Anglaterra i Argentina de quarts de final, Maradona va anotar un gol en el qual no va utilitzar la totalitat de la mà, però sí hauria estat raó suficient per anul·lar el gol.
No hem de ser molt doctes per saber que l’àrbitre va afavorir a la selecció argentina, ia causa d’això van guanyar el partit 2 a 1. El mateix Maradona va declarar a la premsa que havia marcat el gol una mica amb el cap i una mica amb la mà.

3. És necessari expulsar tants jugadors?

Es pot entendre que hi ha una certa ineficiència quan alguns àrbitres de futbol es fan “de la vista grossa” amb algunes jugades, però n’hi ha que se’n van a l’extrem d’amonestar quanta falta se’ls ocorri.
En la trobada de vuitens de final que es va dur a terme entre Portugal i Holanda, en el mundial d’Alemanya 2006, hi va haver un total de 4 expulsats, els quals es trobaven equitativament dividits entre portuguesos i neerlandesos.
De fet es manegen estadístiques absurdes pel que fa a aplicació de targetes grogues i vermelles, entre les que s’esmenten 16 grogues i 4 vermelles per a un total de 20. Avui dia l’àrbitre es defensa i assenyala que va actuar segons el que va veure en el joc .